Poema a una ciutat perduda.

Buides ara les ments
falsament plenes de records
que es dirigeixen per terreny pedregós
amb caminar insegur cap a la seva mort

Ments buides d'existència,
de Lluna, de Mar, d'Amor per la terra!
Sense mes abric que el plor meu,
sense mes destí que el propi camí.

I en aquestes lletres busque consol
per a eixes ments manques de tot.
Despullades de somnis, desitjos i ánims
plenes de fusta, fang i pedres.